- Nom: Marató del Mediterrani
- Edició: 7a.
- Tipus: Cursa d'asfalt
- Data: 23/10/2011
- Hora: 9:00 h.
- Lloc: Castelldefels
- Distàncies:
- Marató
- Mitja Marató
- 10 km
RESULTATS VESKEVINC:
| Runner | Distància | Temps | Temps x km |
|---|
| CASTELLVÍ FALIP, MARC | Mitja Marató | 01:38:10 | 04:39 |
| PONS ANDRÉS, ROGER | Mitja Marató | 01:52:01 | 05:18 |
| LAJARA ZAPATA, JAVI | Mitja Marató | 01:52:01 | 05:18 |
CRÒNICA:
Estrena d'en Marc i en Javi en mitja marató en una cursa ideal per a aquest objectiu. En el meu cas era la segona ocasió, i repetint cursa (l'any passat em vaig endur bones sensacions).
En aquesta ocasió en Javi ens va fer de xòfer (amb la Vane fent de copilot i fotògrafa), i després de recollir-nos, vam arribar a Castelldefels amb el temps just, més tenint en compte que havíem aparcat ben lluny. Un parell de minuts per posar-nos a lloc i de seguida es va donar la sortida, compartida per a les distàncies de 10km., mitja i marató. Cal destacar la gran quantitat de corredors que hi corrien, quina gentada!
Seguint el guió habitual, en Marc va sortir com una fletxa, tractant d'evitar embussos. En Javi i jo vam fer una sortida molt més conservadora, essent conscients de la llarga distància que teníem per davant.
Podem separar la cursa en 2 etapes: els primers 10kms. i la resta. La primera etapa finalitza a la línia d'arribada, on els que corren els 10.000 ja s'hi queden. Val a dir que te'ls mires amb certa enveja: "Aquests ja han acabat...". I nosaltres a seguir, una mica més del doble del que portem patejat. Ufff...
Tot i això, fins aquí vam seguir un ritme prou tranquil com per arribar a aquest punt en molt bones condicions. Fins i tot en Marc es va comportar, amb un temps de pas una mica gran pel que ens té acostumats (s'estarà fent gran?).
A partir d'aquí, en Marc es devia adonar que estava massa fresc i va apujar molt el ritme, però nosaltres dos, que anavem ja bastant enrera, vam decidir (sense necessitat de parlar-ho) que el ritme era adequat.
I així vam anar passant quilòmetres i més quilòmetres d'asfalt matxacant els genolls... De tant en tant ens creuàvem amb en Marc passant en sentit contrari (la cursa és una mica d'anar i tornar, i això psicològicament no ajuda), així com a algun que altre conegut. La part bona és que distreu bastant anar mirant la gent. A més, crec que pràcticament no vam parar de xerrar en tota la cursa (excepte els últims metres...).
Anàvem passant avituallament, amb aigua, beguda isotònica, plàtan, taronja i fruits secs. D'aquests me'n vaig ficar un grapat a la butxaca, que si te'ls fots tots de cop no vegis la pasta que se't forma a la boca, que afegida als esbufecs, pots acabar necessitant l'ajuda de l'ambulància :)
I així és com vam arribar a l'últim tram. Pujada i baixa pel pont per acabar de trencar les cames, i enfilada cap a la meta.
I com no, els últims metres el ritme tranquil que havíem seguit en Javi i jo durant tota la cursa va enbogir del tot. Ell diu que vaig ser jo que vaig començar a fer gambades més llargues, i jo dic que va ser ell que va començar a apretar... Sigui com sigui, de forma quasi instantània, i després d'haver estat corrent durant quasi 21 km. vam començar a esprintar com dos sonats. Sí, sí: tenint l'oportunitat d'arribar amb una dignitat brutal, amb l'expressió a la cara d'aquell qui s'ho ha fet sense patir (actuant una mica, és clar), vam optar per "la senda del dolor". J...r, quins últims metres més durs. Document gràfic més avall...
Com no, en Marc estava ja agafant fred d'esperar-nos durant quasi 15 minuts. Això et passa per córrer tant!!! Ves més tranquil, home, que no hi ha pressa!
Resumint, gran cursa i gran estrena en mitja.
Salut i kms.!
