- Nom: Jean Bouin
- Edició: 88a.
- Tipus: Cursa d'asfalt
- Data: 27/11/2011
- Hora:
- Lloc: Barcelona
- Distància: 10.000 m.
- Desnivell: No informat
VesKeVinc inscrits:
| Runner | Pos. | Temps |
|---|
| MARC CASTELLVÍ | 1253 | 43:59 |
| MARC IGLESIAS | 5196 | 54:19 |
| RAQUEL CORTÉS | 5295 | 54:27 |
| ROGER PONS | 4825 | 54:49 |
| XAVI FÀBREGA | 5968 | 58:10 |
Crònica (per Roger Pons)
En aquesta ocasió faré una crònica bastant "sintàctica", que no em sento massa narratiu:
Dissabte 26/11/2011 (dia anterior a la cursa):
- 14:29: (WhatsApp) En Marc tanteja per estalviar-se anar a recollir el dorsal. Jo pico.
- 19:43: (WhatsApp) Aviso al Marc que ja té els dorsals i que si la talla M es del seu gust. En Marc ho agraeix oferint-se de llebre per la cursa. Què catxondo és el molt cabrit...
Diumenge 27/11/2011 (dia "C" -de Cursa)
- 8:07: (WhatsApp) Marc: "Estas a punt darribar espero..." (havíem quedat a les 8h)
- 8:08: (WhatsApp) Sito: "10 min"
- 8:11: (WhatsApp) Marc: "Juas, q justos q anirem...."
- 8:13: (WhatsApp) Sito: "Ttanki"
- 8:20: (WhatsApp) Sito: "1min"
- 8:21: (WhatsApp) Marc: "Baixo"
- 8:22: En Marc baixa i abans d'entrar al cotxe llença al contenidor el DVD del Barça que venia a la bossa d'obsequis de la cursa. Ho acompanya amb una cara que ho diu tot. Sortim disparats.
- 8:50: Aparquem el cotxe a la quinta ò...a. Fa bastant fred. En Marc va amb màniga llarga i jo amb curta. Sé que corrent el fred passa ràpid i les mànigues destorben.
- 8:53: Acabem de guarnir-nos (baralles habituals amb els imperdibles) i comencem a córrer cap allà. Quasi tot pujada.
- 8:59: Arribem al punt de sortida i ens col·loquem molt endavant. Estic cansat abans de sortir. En Marc com una rosa, com sempre.
- 9:00: Comença la cursa!!!
- 9:01: Anem a bon ritme i vaig vacil·lant-li al Marc.
- 9:01:20: Li dic que li aguantaré 1 km.
- 9:01:50: Li dic que li aguantaré 100 m.
- 9:02: Ja no li dic res. Ja no el veig.
- 9:10: Punxada al genoll i paro uns segons. Reemprenc la marxa a ritme més tranquil i sembla que el genoll aguanta, però fa mal.
- 9:11 - 9:39: Entretingut observant la gent. Hi ha molts corredors i semblen tots molt motivats. A vegades penso que estem tots una mica bojos. De tant en tant apareix gent animant, però res de l'altre món. Els diumenges pel matí son per descansar, i a BCN encara més. En alguns girs es pot retallar uns metres pujant a la vorera, però em fa pal i no em sembla bé. Penso que en Marc segur que ho fa, el molt pirata és super competitiu... Gràcies a la capacitat observadora de la Raquel revisant vídeos, podeu observar-me i comprovar que anava fent una mica de pena:
- 9:40: El dolor apreta i el genoll cedeix cada pocs metres. D'aquí al final queden més de 2 km. de pujada. La cama dreta es queixa d'haver de fer tota la feina ella sola.
- 9:43:59: En Marc arriba a la meta. Ha baixat dels 44. Ell pronosticava 44 llargs. Està fort, però una mica lluny de la seva MMP.
- 9:50: El genoll diu prou. M'aturo i un paio mig m'esbronca tractant de motivar-me. Ara ja combino córrer, caminar i saltar per arribar a la meta.
- 9:54:19: Arriba en Secret. Bon temps, però sabem que pot millorar-lo bastant, a Vilassar va fer 2 minuts menys.
- 9:54:30: Últims metres. Em situo a la dreta per no molestar els que corren. Jo vaig avançant com puc. Una estampa lamentable.
- 9:54:27: Arriba a meta la Raquel. Tiempasso! Les quilometrades que es fot fan el seu efecte.
- 9:54:49: Arribo a la meta. Només puc avançar un metre perquè està tothom aturat. Milers de corredors per davant esperant per l'avituallament. Trigo uns 5 minuts a poder veure una mica d'aigua i el fred combinat amb la samarreta humida amenaça amb deixar-me un regalet en forma de refredat.
- 9:58:10: Arriba a meta en Xavi (Cookieman). La Raquel li ha passat la mà per la cara. Això ha de fer mal. Ànims, tens el nostre recolzament moral.
- 10:05: En Marc i jo ens trobem. Comentem la cursa, xerrem amb el Secret i la Suely i enfilem cap al cotxe, que fot rasca i la samarreta humida no ajuda.
- ??:??: Esmorzar canyero a una cafeteria amb la Núria (radiant), amb qui compartim una bona estona posant-nos al dia
- ??:??: Cap a casa!
- 16:00: Apareix davant meu la prova que confirma les meves sospites. Mireu fixament com s'apropa per la part esquerra:
Pel que fa a la cursa en sí, molt semblant a la de la Mercè en tots
els sentits, tot i que la pujada final és una mica més dura, ja que
comença des de sota de tot del paral·lel i en comptes d'entrar
directament a Pl. Espanya gira just abans per encarar una pendent
bastant pronunciada.
I d'avituallaments, un on repartien ampolletes d'aigua cap als últims quilòmetres de la cursa. Com ja he comentat abans, a la línia d'arribada hi havia una munió de gent de gent aturada fent cua per avituallar-se. Una gran cagada de l'organització. Esperem que en prenguin nota de cara al proper any.
Això sí, no deixa d'impressionar-me veure milers i milers de corredors junts suant la cansalada un fred matí de diumenge:
Per Tutatis! Estan bojos aquests runners!
Salut i kms.!
