dimecres, 9 maig de 2012

per fi....massarretes a casa!!!

atenció a totes i tots!!!!

ja tenim massarretes!!!! així doncs, estic pensant el dia oficial en que podreu recollir les vostres (si es que heu pagat es clar...si no ho heu fet.. a que espereu colla de cabrons!!!!???)

Quan quadri la meva agenda us informo de quan ens podem trobar al 100ú per repartir-les o organitzar un sopar o el que decidim...divendres tarda (no gaire tard) podria ser una opció, us confirmo coses en breu.

diumenge, 25 març de 2012

Marató de Barcelona - 34a. edició - Fitxa i Crònica


  • Nom: Marató de Barcelona
  • Edició: 34a.
  • Tipus: Cursa d'asfalt
  • Data: 25/03/2012
  • Hora: 08:30 h.
  • Lloc: Barcelona
  • Distància: Marató
VESKEVINC INSCRITS:

RunnerPosicióTemps
Josep Brasó 312403:24:33
Julio Masip1133204:11:03

CRÒNICA (per Pep Brasó)

No ho sembla a simple vista, però una marató és una cursa d’obstacles.
El primer obstacle el trobem al planificar la cursa. Calen quatre mesos d’entrenaments, a 4 o 5 sortides setmanals, per a córrer amb certes garanties d’èxit; i això suposant que portis una bona base anterior. I és clar, sovint tanta dedicació sol resultar difícil d’encaixar a l’agenda. Feina, aficions, amics, família, un vol estar per tot i pot resultat del tot incompatible. A més a més, pels que som maratonians novells el nivell d’entrenament és molt exigent i el nostre cos no hi està acostumat. El desconeixement ens pot portar a cometre errors de càlcul. El més freqüent és el de sobreentrenar-nos, amb el risc que això comporta: sobrecàrregues musculars, lesions i un nivell de cansament que debilita les defenses. He patit dos refredats forts després d’esforços intensos, un després de la mitja de Granollers i un altre després d’una tirada llarga de 32km. Una bona base d’entrenaments és primordial. Si aconseguim seguir la planificació sense forçar excessivament la màquina tindrem la marató mig feta. Si un es troba bé físicament veurà com els obstacles se superen més fàcilment del que podria esperar abans de començar.

Aquesta marató ha tingut un altre obstacle afegit: el canvi a l’horari d’estiu. En aquestes circumstàncies cal ser previsor, calcular l’hora de menys que tindrà la nit a l’hora de posar el despertador. En el meu cas llevar-me a les 5:40 del matí, amb un petit contratemps inesperat. Diuen que la tecnologia és una eina per ajudar a l’ésser humà … una merda! Si el despertador actualitza l’horari automàticament i un no ho sap o no n’és conscient, es trobarà que li sona una hora abans del previst, que és el que m’ha passat a mi! Però bé, els preparatius són importants i almenys els he pogut fer amb calma: una imprescindible reunió amb el sr. Roca i un bon esmorzar abans d’agafar el tren cap a Barcelona.

A Badalona puja el Julio i m’explica que la nit anterior ha realitzat la cursa dels Mussols amb alguns Veskevinc’s més i que va una mica cansat. Flipo. A més a més em diu que té la intenció d’acabar la marató. Torno a flipar. A l’arribar a Barcelona ens adonem que anem amb el temps just, molt just. Un metro ens tanca les portes a la cara. L’aglomeració de gent (un fet que s’hauria d’haver previst) ens obliga a deixar les bosses amb presses i anar cap els caixons de sortida sense poder escalfar ni beure res, que hauria estat el més convenient. En Julio està impacient, li preocupen les agulletes de l’esforç de no fa ni 12 hores a la Cursa dels Mussols que s’estan despertant i ho comença notar a les cames. Deu minuts després d’inici de la marató creuem la sortida. Fem uns metres plegats, però no triguem en separar-nos, ja que cadascú durá el seu propi ritme i ens envolta una gentada impressionant.

Els primers minuts me’ls agafo com un escalfament. Corro sense forçar, la cursa és molt llarga i cal tenir en compte que els primers quilometres són en pujada. Vaig a un ritme de 5:10, testejant sensacions. El quilòmetre 4 és el de més desnivell positiu de la marató; un cop superat aprofito la baixada i el primer avituallament per beure i agafar el ritme de cursa que tinc en ment: 4:50 minuts el quilòmetre. La marató avança i em sento lleuger. Corro sense forçar, bevent a cada avituallament. Si és necessari m’aturo per beure correctament. No tinc sensació d’haver augmentat el ritme però la mitjana per quilòmetre oscil·la entre 4:35 i 4:50. Segueixo fresc, cosa que em dóna prou força moral per mantenir el ritme. Passo la mitja marató per sota del 1:45 (1:43). En aquest punt m’adono que he corregut 300 metres més, ja que passo cada punt quilomètric 1 o 2 minuts després del que em marca el Garmin, així que intento retallar on es pot per no acabar corrent 43 km. Prenc un gel i sembla que l’assimilo bé. Hauria d’haver comprovat com reacciono al gel durant els entrenaments, però, com a bon novell que sóc, no ho vaig fer. És important hidratar-se a cada avituallament, i això és el que faig. Seguim. Passen els quilometres i de moment puc mantenir el ritme previst. La veritat és que fa un dia collonut per córrer. Hi ha molta gent que no para d’animar als corredors, i les sensacions que tinc són molt bones. Ho estic gaudint, i això és del que es tracta.

Cap el quilòmetre 25 començo a sentir dolor a les cames. Sé que aquest dolor és normal i més corrent en asfalt; jo ja l’esperava. Una manera de superar-lo és mitjançant “distraccions mentals”. Calculo mentalment quin temps puc fer si continuo amb aquest ritme. Mentrestant, em vaig acostant al temut mur. Entre els quilòmetres 30 i 32 començo a notar el cansament, però puc mantenir el ritme sense excessius problemes. Res que no hagi patit en les tirades llargues d’entrenament. Em prenc un altre gel i segueixo bevent a cada punt d’avituallament.

Al passar el quilòmetre 32 entro en terreny desconegut. Mai havia fet tants quilòmetres (i menys a aquest ritme!), i no sé com reaccionaré. L’entrenament que he fet dóna la seguretat d’acabar la cursa si un es troba bé, tot i el cansament acumulat jo em trobo bé, i això motiva. A més a més, a mesura que ens acostem al centre de la ciutat hi ha més gent animant, i és un plus d’energia extra. La ronda Sant Pere sembla el Tourmalet, amb tanta gent aplaudint per les dues bandes i estretint el camí per on passem. Però en aquestes situacions la ment pot ser molt cabrona i fer-me dubtar, cal distreure-la amb més càlculs mentals, comptes enrere de temps i distància i observant el que em rodeja. Entre això i la gent que no para d’animar vaig superant el mur. En aquest punt la sensació de cansament és gran encara suportable, però cap el quilòmetre 37-38 la cursa esdevé patiment pur i dur. Estic molt a prop de l’arribada, començo a tenir una mica de sensació d’eufòria, un fet que, sumat amb les ganes que tinc d’acabar, fa que no em prengui un tercer gel ni mengi a l’avituallament corresponent. Queden quatre quilòmetres, penso, això no és res. Sí, sí, “pardillo”, la cursa encara no ha acabat. Sento la primera rampa. M’agafa als bessons, i tot i que no és gaire forta, fa aparèixer els dubtes, aquella cagalera típica dels que som culers de tota la vida. Però resulta que també sóc tossut, i segueixo mantenint el ritme. Una altra rampa, ara al bessó dret, m’avisa que la recta final no serà fàcil. Encaro la pujada que va del Paral·lel a Plaça Espanya sabent que són els últims 2 quilòmetres de la cursa. Una altra rampa. Passen deu segons, intento mantenir el ritme, però les rampes continuen, ara a les dues cames. No són molt fortes però em fan córrer com si trepitgés lava, gairebé sense flexionar els genolls. No em passa pel cap parar, ja que pràcticament sóc al final de tot. A dreta i esquerra s’aglomeren els guerrers caiguts, gent parada que estira les cames adolorides, d’altres que caminen per acabar com sigui, un corredor vomita i gairebé no pot mantenir-se en peu quan torna a córrer. Aquest reguitzell de “cadàvers” em fan comprendre la veritable dimensió de la prova. Una dimensió èpica. Mitològica. Apostoflant.

Els últims 500 metres són els més durs. El meu cos està buit de reserves. Només penso en arribar. Intento animar a un participant que corre amb companyia dels seus fills aquells últims metres memorables, però m’ofego i no em surt cap paraula de la boca. Sento que vaig al límit. Apreto les dents, estic sense alè, tinc dificultats per respirar. Segueixo corrent i ho aconsegueixo! La sensació a l’acabar la meva primera marató és indescriptible. Aixeco els braços. Tanco el puny amb ràbia i alegria. “Sí! Collons!”. Miro el crono. He fet un temps excel·lent per al meu nivell: 3:24:29. Després de creuar l’estora dels detectors dels xips sento al cos tot el cansament acumulat. Estic tornant al món real. Em costa inspirar, per moments m’ofego, tinc sensació de mareig i formigueig a les extremitats. Ningú m’havia explicat aquesta part del conte! Em posen la medalla de “finisher”, agafo una mica de beguda isotònica i em dirigeixo cap a la Creu Roja. “Respira profundament i tranquil·litza’t”, em diuen. Després de l’esforç és normal tenir la tensió baixa, falta de líquid i sucre. Després de mitja horeta de repòs i una beguda isotònica ja em resulta més fàcil parlar sense ofegar-me. Un corredor veterà em comenta que fa 6 mesos que va tenir un infart i que per precaució s’ha acostat a la Creu Roja. Torno a flipar. Comentem la cursa i em diu que és important prendre gels o menjar als quilòmetres 20-22, 30-32 i 35-37, i més si es corre a un ritme intens com ho he fet jo.

Lliçó apresa, ara cap a caseta. Vaig a buscar la bossa. Intento localitzar en Julio però no el veig enlloc. Truco en Marc i em comenta que també ha acabat la marató. Flipo de nou. Quants quilòmetres haurà fet en menys d’un dia? Al tornar, em trobo amb un últim obstacle inesperat: el metro. A la parada de plaça Espanya no es pot ni entrar de l’aglomeració que hi ha. Així que em toca caminar cap a l’estació. Agafo Numància i enfilo cap a Sants. Al caminar sento les cames com pedres, però no m’importa. Dins del tren veig alguns participants de la marató. Estem contents i a la vegada distrets. És probable que tots pensem el mateix. En la nostra marca, la cursa, les sensacions. En què els reptes estan fets per superar-los.

dimarts, 31 gener de 2012

Enquesta final Samarreta

A veure senyores i senyors, us explico:

Al lateral dret del blog trobareu una senzilla enquesta per escollir quina serà la samarreta oficial dels VesKeVinc, si la samarreta amb mànigues o la samarreta sense mànigues.

I perquè ho fem així? doncs perquè es tracta de fer una comanda quan més grossa millor, per tant, la samarreta que quedi escollida serà la que tots/es ens haurem de comprar, així aconseguim un bon volum que ens portarà a tenir un bon preu. També hi restarem a aquesta samarreta els diners que aporten els nostres estimats patrocinadors..així que esperem aconseguir un molt bon preu.

Que passarà amb l'altra? doncs res, cap problema, si  tu (com jo) vols tenir els dos tipus de samarreta també podràs comprar-la, es farà una llista de la gent que vulgui la samarreta alternativa (pero obligatoriament haurà d'haver comprat l'altra eh? no si val fer trampes) i es farà fer una tirada també, la quantitat i el preu no serà el mateix que la oficial subvencionada per això, s'enten oi que si?

O sigui que tots a votar a l'enquesta d'aquí al costat, teniu temps fins divendres a les 23:59

PD: aquesta enquesta es ràpida, senzilla i entre amics...que vull dir?? doncs que si volguessiu podrieu fer trampes, perquè no hi ha cap mena de possible control pro cookies o per ip...tots ens coneixem, jo se més o menys el que voleu cadascú...confio en la vostra bona consciencia (ok Roger Juan Miquel???) pero si veig alguna cosa que no em quadra...repetirem l'enquesta sota controls més estrictes... :P


divendres, 27 gener de 2012

SAMARRETA!!!!!


CIUTADANS DE VesKeVinc!!! JA LA TENIM AQUÍ!!!

A veure, esboç quasi-definitiu de la samarreta, tenim els dos models, amb mànigues i sense mànigues, farem votacions per veure quin ens quedem...

Podeu aportar alguna modificació que veieu, algun petit canvi que voldrieu...però anem per feina siusplau, que ara hem de començar el xou de triar les talles, etc...encara queda feina.

A veure que us semblen, opineu per mail siusplau, que és més fàcil que no pas posar comentaris aquí al blog.

PD: clickeu a la imatge per veure-ho més gran ;)







dimarts, 27 desembre de 2011

1a Cursa Badalona running - Fitxa


  • Nom: 1a Cursa Badalona running - Trofeu ciutat de Badalona Memorial Luis Condon
  • Edició: 1a
  • Tipus: 10K - Asfalt
  • Data: 19/02/2012
  • Hora: 09:00 h
  • Lloc: Badalona
  • Distància: 10.000 m
  • Desnivell: n/a
  • Màx. participants: 1.500
  • Preu inscripció:
    • Amb xip groc: 10,00 €
    • Sense xip groc: 12,00 €
VESKEVINC INSCRITS:

Runner
Roger pons

dijous, 15 desembre de 2011

19a. Mitja de Montornès - Fitxa


  • Nom: Mitja Marató Montornès-Montmeló-Vilanova-La Roca
  • Edició: 19a
  • Tipus: Mitja marató sobre asfalt
  • Data: 11/03/2012
  • Hora:10:00 h
  • Lloc: Calle de Gran Vial, 08170, Montornès del Vallès 
  • Distància: 21.097 m
  • Desnivell: n/a
  • Màx. participants: 3.800
  • Inscripció:
    • Termini:
      • Del 15/12/2011 al 09/03/2012 (s'acaben molt aviat)
    • Preu:
      • Amb assegurança:
        • 21,00 €
      • Sense assegurança (federats...):
        • 19,00 €
  • Altres: Bossa del corredor "canyera"
VESKEVINC INSCRITS:

Runner
Roger Pons
Marc Castellví

dimecres, 14 desembre de 2011

22a Mitja Marató de Barcelona - Fitxa


  • Nom: Mitja Marató de Barcelona
  • Edició: 22a
  • Tipus: mitja marató sobre asfalt
  • Data: 26/02/2012
  • Hora:08:45h
  • Lloc: Barcelona
  • Distància: 21.097 m
  • Desnivell:
  • Màx. participants:
  • Inscripció:
    • fins el 29/01/2012 : 19€ xip groc / 22€ sense xip
    • del 30/01/2012 al 19/02/2012 : 23€ xip groc / 26€ sense xip
  • Altres: Samarreta + Bossa del corredor
VESKEVINC INSCRITS:

Runner
Xavier Fàbrega

XVI Cursa de Muntanya la Vall del Congost - Fitxa


  • Nom: Cursa de Muntanya la Vall del Congost
  • Edició:XVI
  • Tipus: marató o mitja marató de muntanya
  • Data: 18/03/2012
  • Hora: 
    • 07h (marató)
    • 08h (mitja marató)
  • Lloc: Aiguafreda
  • Distància: Marató i Mitja Marató
  • Desnivell: 
    • 3200+ Marató
    • 1900+ Mitja Marató
  • Màx. participants: 300 Marató + 400 Mitja Marató
  • Inscripció: 
    • Marató: 38€ federats / 43€ no federats
    • Mitja Marató: 20€ federats / 25€ no federats
  • Altres: Samarreta + bossa d'obsequis + esmorzar
VESKEVINC INSCRITS:

dissabte, 10 desembre de 2011

Marató de muntanya l'Ardenya - Fitxa

  • Nom: Marató de muntanya l'Ardenya
  • Edició: 2a
  • Tipus: Cursa de muntanya
  • Data: 10/12/2011
  • Hora:
    • 08,30h - marató
    • 09,30h - mitja marató
    • 10h - 10km
  • Lloc: Santa Cristina d'Aro
  • Distància: 
    • 42km
    • 21km
    • 10 km
  • Desnivell:
    • 42 km 
      • Desnivell: + 1,821mts
      • Desnivell acumulat: 3,624mts 
      • Sostre de la cursa: 450mts
      • Punt mes baix: 37mts
      • El temps màxim per fer aquest recorregut es de 8 hores.

    • 21 km
      • Desnivell: + 899mts
      • Desnivell acumulat: 1798mts
      • Sostre de la cursa: 371mts
      • Punt mes baix: 37mts
      • El temps màxim per fer aquest recorregut es de 4 hores

    • 10 km
      • Desnivell: + 206mts
      • Desnivell acumulat: 412mts
      • Sostre de la cursa: 154mts
      • Punt mes baix: 37mts
      • El temps màxim per fer aquest recorregut es de 2 hores.

  • Inscripcions:
  • Preu:
    • 42 km : 20€ federats / 25€ no federats
    • 21 km : 15€ federats / 20€ no federats
    • 10 km : 10€
  • Altres:
    • Dutxes i vestidors a la zona esportiva.
    • Servei de massatge a l'arribada oferit per Kinesi.
    • Esmortzar a l’arribada.
    • Obsequis per tots els participants.

VESKEVINC INSCRITS:


RunnerPosTemps
JORDI TARRIDAS16702:18:20
MARC CASTELLVÍNP

diumenge, 4 desembre de 2011

14a Mitja Marató "Ciutat de Mataró" - Fitxa


  • Nom: Mitja Marató "Ciutat de Mataró"
  • Edició:14a
  • Tipus: mitja marató sobre asfalt
  • Data: 04/12/2011
  • Hora: 10:00 h.
  • Lloc: Mataró
  • Distància: 21.097 m
  • Desnivell: +49 / -49
  • Màx. participants: 2000
  • Inscripció:
    • Període: 15/11/2011 - ?
    • Preu: 17€
  • Altres: Lot de productes Procter & Gamble
VESKEVINC INSCRITS:

POSRunnertempstemps/km
455SERGIO SORIANO01:33:0304:24
515JOSEP BRASÓ01:33:4904:26
588MARC CASTELLVÍ01:35:2904:31
1401JAVI LAJARA01:51:1705:16
1454MARC IGLESIAS01:52:4605:20
...ROGER PONSLESIÓ