diumenge, 11 de setembre del 2011

II Cursa de la Verema Alella 2011 - Fitxa i Crònica


  • Nom: Cursa de la Verema d'Alella
  • Edició: 2a.
  • Tipus: Cursa de muntanya
  • Data: 11/09/2011
  • Hora: 09:00 h.
  • Lloc: Alella
  • Distància: 14.500 m.
  • Desnivell: 1.268 acum.

RESULTATS:


DorsalRunnerTempsCat.LlocClubTrack
046SERRANO BERNAT, XAVI01:41:05GM151INDEPENDENTEndomondo
045PONS ANDRÉS, ROGER01:49:05GM177INDEPENDENTEndomondo


CRÒNICA

Cursa finalitzada!!!

En Xavi Serrano i jo (Roger) hem estat els VesKeVinc participants d'aquesta interessant cursa, de la qual ara us en faré cinc cèntims.

Anàlisi del recorregut:

Inici per asfalt per dins del nucli urbà que sorprèn per un petit tram de pujada molt inclinada, seguit per una dura pujada de muntanya durant els següents quatre quilòmetres, exceptuant uns 500 metres entremig amb prou recta i baixada per oxigenar les cames i reemprendre amb més força l'ascens.

A partir d'aquest punt, la cursa ha donat un gir de 180º regalant-nos una llarga i pronunciada baixada d'uns 2 quilòmetres per pista, tal i com si estiguéssim enfilant el camí cap a la meta. Però res d'això, ha estat més aviat com un miratge, doncs just al final de la baixada, amb el primer avituallament servint d'avís al que ens esperava a continuació (quan he arribat jo ja no els quedava aigua!), hem enfilat una forta pujada que s'ha allargat durant més de 2 quilòmetres (això ja m'ho temia durant la baixada anterior, tant anar cap avall a menys de mitja cursa...). Aquí les cames ja demanaven ajuda per seguir avançant, però afortunadament hem iniciat una intercalació de rectes, pujades i baixada per corriol i  pista, que permetien seguir un ritme decent sense un gran desgast físic. Així hem passat poc més d'un quilòmetre més, fins al segon i últim avituallament abans d'arribar a meta (en aquest només hi quedaven 5 gots, d'aigua).

Després de repostar líquids, encara ens hem trobat amb una última sorpresa, una pujada un pèl agresta i molt inclinada, bastant dureta per les cames, però que afortunadament s'ha fer prou curta.
Un cop superat aquest tram, hem pogut començar a agafar més velocitat, seguint un pas estret que combinava pujades i baixades no massa pronunciades, des d'on hem arribat a un últim tram de pista que ha estat seguit per l'arribada de l'asfalt d'Alella.

Han estat uns 3.500 m. de baixada per asfalt amb una pendent considerable, on aquells als que les forces i els genolls els ho permetessin podien agafar molta velocitat i arribar ràpidament a la meta, que es trobava just al final d'aquest últim tram.

Conclusions:

Podríem qualificar-la de cursa de muntanya "assequible", basant-nos en el seu relativament curt quilometratge (14.500 m.) i la seva baixa dificultat tècnica, exceptuant alguna que altra baixada on calia anar en compte per evitar relliscades i alguns trams pedregosos que ens han posat els genolls a prova.

Així doncs, és una cursa ideal per als corredors amb menys experiència en curses de muntanya, i és prou entretinguda i un bon entrenament per aquells més "curtits".

La senyalització ha estat correcta, complementant les cintes amb persones en alguns punts més conflictius per assegurar que la gent no s'equivoqués en agafar un desviament.

L'errada de no disposar de prou aigua als avituallaments és molt grossa, i més amb el sol que ens ha caigut a sobre. Esperem que ho tinguin en compte de cara a la següent edició. Això sí, a l'avituallament de l'arribada hi havia aigua, begudes energètiques, entrepans i... i... i... Voll-Damm's fresquetes!

Pel que fa a la bossa d'obsequis podem dir que està força bé. Tot i no haver-hi samarreta, hi havia una motxilla, una tovallola petita, un after shave i 6 cutxilles Gillette d'un sol ús, "drogues" energètiques per tirar a les curses, algunes altres mostres i, com no pot faltar en aquest tipus d'esdeveniments, un tetra-brik gran de caldo Aneto.

Punts forts:
  • Molts trams per fer avançaments
  • Recorregut prou variat
  • Sortida amenitzada per trabucaires
  • A l'avituallament de l'arribada i havia Voll Damm fresca (aquest val doble!)
  • En arribar a casa he pogut consultar els resultats a la web de la cursa 

Punts febles:
  • Mooolta calor (ha fet un sol de justícia). La sortida podria fer-se una horeta abans (a les 8:00 h.).
  • Quasi la meitat dels corredors s'han quedat sense aigua als dos avituallaments d'entremig de la cursa (han hagut de tirar de Gatorade)
  • A banda del punt de sortida/arribada, ens hem trobat amb escassa animació per part dels habitants del poble (pràcticament nul·la)

El paper dels VesKeVinc:

En Xavi Serrano ha arribat només 8 minuts abans que jo (si arribo a saber que el tenia tan a prop hagués apretat més).
Us preguntareu com pot ser això, després de treure'm fa només una setmana 50 minuts a la Burriac. En Roger ha millorat de forma descomunal en una setmana? Ha aconseguit convertir-se en un super-runner després del patiment extrem de la Burriac? ...
Doncs no, senyors! Ja m'agradaria... però no.
En Xavi ha participat com a conillet d'índies (de forma més que voluntària) en un importantíssim experiment científic, amb l'objectiu de millorar la preparació pre-cursa dels VesKeVinc.
O sigui, que ahir per la nit va anar a dormir a les tantes, després de cascar-se una ampolla de vi blanc i dues cerveses.

Resultats de l'estudi:
En Xavi ha estat traient el fetge des de l'inici de la cursa, salvant una mica la dignitat a la baixada final. 

Conclusions de l'estudi:
Ha quedat demostrat que aquest mètode no funciona (si més no de cara a preparar una cursa, per preparar altres coses no sé...).
Això sí, al sorteig post-cursa li ha tocat una bossa bastant guapa i menjar per gossos (¿?).

Pel que fa a mi, he anat a ritme conservador per tal d'assegurar l'arribada digne, el que m'ha permès apretar una mica a la baixada. Resumint: res d'espectacular, en la meva línia.

Algunes fotos dels herois:

Escalfant a la sortida

En Xavi prenent-s'ho amb calma

Aquí ja costava

Entrada triomfal!

Entrada triomfal #2


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada