- Nom: Cursa de la Verema d'Alella
- Edició: 2a.
- Tipus: Cursa de muntanya
- Data: 11/09/2011
- Hora: 09:00 h.
- Lloc: Alella
- Distància: 14.500 m.
- Desnivell: 1.268 acum.
RESULTATS:
| Dorsal | Runner | Temps | Cat. | Lloc | Club | Track |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 046 | SERRANO BERNAT, XAVI | 01:41:05 | GM | 151 | INDEPENDENT | Endomondo |
| 045 | PONS ANDRÉS, ROGER | 01:49:05 | GM | 177 | INDEPENDENT | Endomondo |
CRÒNICA
Cursa finalitzada!!!
En Xavi Serrano i jo (Roger) hem estat els VesKeVinc participants d'aquesta interessant cursa, de la qual ara us en faré cinc cèntims.
Anàlisi del recorregut:
Inici
per asfalt per dins del nucli urbà que sorprèn per un petit tram de
pujada molt inclinada, seguit per una dura pujada de muntanya durant els
següents quatre quilòmetres, exceptuant uns 500 metres entremig amb
prou recta i baixada per oxigenar les cames i reemprendre amb més força
l'ascens.
A partir d'aquest punt,
la cursa ha donat un gir de 180º regalant-nos una llarga i pronunciada
baixada d'uns 2 quilòmetres per pista, tal i com si estiguéssim enfilant
el camí cap a la meta. Però res d'això, ha estat més aviat com un
miratge, doncs just al final de la baixada, amb el primer avituallament
servint d'avís al que ens esperava a continuació (quan he arribat jo ja
no els quedava aigua!), hem enfilat una forta pujada que s'ha allargat
durant més de 2 quilòmetres (això ja m'ho temia durant la baixada
anterior, tant anar cap avall a menys de mitja cursa...). Aquí les cames
ja demanaven ajuda per seguir avançant, però afortunadament hem iniciat
una intercalació de rectes, pujades i baixada per corriol i pista, que
permetien seguir un ritme decent sense un gran desgast físic. Així hem
passat poc més d'un quilòmetre més, fins al segon i últim avituallament
abans d'arribar a meta (en aquest només hi quedaven 5 gots, d'aigua).
Després
de repostar líquids, encara ens hem trobat amb una última sorpresa, una
pujada un pèl agresta i molt inclinada, bastant dureta per les cames,
però que afortunadament s'ha fer prou curta.
Un cop
superat aquest tram, hem pogut començar a agafar més velocitat, seguint
un pas estret que combinava pujades i baixades no massa pronunciades,
des d'on hem arribat a un últim tram de pista que ha estat seguit per
l'arribada de l'asfalt d'Alella.
Han
estat uns 3.500 m. de baixada per asfalt amb una pendent considerable,
on aquells als que les forces i els genolls els ho permetessin podien
agafar molta velocitat i arribar ràpidament a la meta, que es trobava
just al final d'aquest últim tram.
Conclusions:
Podríem
qualificar-la de cursa de muntanya "assequible", basant-nos en el seu
relativament curt quilometratge (14.500 m.) i la seva baixa dificultat
tècnica, exceptuant alguna que altra baixada on calia anar en compte per
evitar relliscades i alguns trams pedregosos que ens han posat els
genolls a prova.
Així doncs, és
una cursa ideal per als corredors amb menys experiència en curses de
muntanya, i és prou entretinguda i un bon entrenament per aquells més
"curtits".
La senyalització ha
estat correcta, complementant les cintes amb persones en alguns punts
més conflictius per assegurar que la gent no s'equivoqués en agafar un
desviament.
L'errada de no
disposar de prou aigua als avituallaments és molt grossa, i més amb el
sol que ens ha caigut a sobre. Esperem que ho tinguin en compte de cara a
la següent edició. Això sí, a l'avituallament de l'arribada hi havia
aigua, begudes energètiques, entrepans i... i... i... Voll-Damm's
fresquetes!
Pel que fa a la
bossa d'obsequis podem dir que està força bé. Tot i no haver-hi
samarreta, hi havia una motxilla, una tovallola petita, un after shave i
6 cutxilles Gillette d'un sol ús, "drogues" energètiques per tirar a
les curses, algunes altres mostres i, com no pot faltar en aquest tipus
d'esdeveniments, un tetra-brik gran de caldo Aneto.
Punts forts:
- Molts trams per fer avançaments
- Recorregut prou variat
- Sortida amenitzada per trabucaires
- A l'avituallament de l'arribada i havia Voll Damm fresca (aquest val doble!)
- En arribar a casa he pogut consultar els resultats a la web de la cursa
Punts febles:
- Mooolta calor (ha fet un sol de justícia). La sortida podria fer-se una horeta abans (a les 8:00 h.).
- Quasi la meitat dels corredors s'han quedat sense aigua als dos avituallaments d'entremig de la cursa (han hagut de tirar de Gatorade)
- A banda del punt de sortida/arribada, ens hem trobat amb escassa animació per part dels habitants del poble (pràcticament nul·la)
El paper dels VesKeVinc:
En Xavi Serrano ha arribat només 8 minuts abans que jo (si arribo a saber que el tenia tan a prop hagués apretat més).
Us
preguntareu com pot ser això, després de treure'm fa només una setmana
50 minuts a la Burriac. En Roger ha millorat de forma descomunal en una
setmana? Ha aconseguit convertir-se en un super-runner després del
patiment extrem de la Burriac? ...
Doncs no, senyors! Ja m'agradaria... però no.
En
Xavi ha participat com a conillet d'índies (de forma més que
voluntària) en un importantíssim experiment científic, amb l'objectiu de
millorar la preparació pre-cursa dels VesKeVinc.
O sigui, que ahir per la nit va anar a dormir a les tantes, després de cascar-se una ampolla de vi blanc i dues cerveses.
Resultats de l'estudi:
En Xavi ha estat traient el fetge des de l'inici de la cursa, salvant una mica la dignitat a la baixada final.
Conclusions de l'estudi:
Ha quedat demostrat que aquest mètode no funciona (si més no de cara a preparar una cursa, per preparar altres coses no sé...).
Això sí, al sorteig post-cursa li ha tocat una bossa bastant guapa i menjar per gossos (¿?).
Algunes fotos dels herois:
 |
| Escalfant a la sortida |
 |
| En Xavi prenent-s'ho amb calma |
 |
| Aquí ja costava |
 |
| Entrada triomfal! |
 |
| Entrada triomfal #2 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada