X Marxa per la Pau Ciutat de Badalona - Fitxa i Crónica

Marxa per la Pau Ciutat de Badalona

• Nom: Marxa per la Pau Ciutat de Badalona
• Edició: 10a.
• Tipus: Cursa de muntanya
• Data: 16/10/2011
• Hora: 09:00 h.
• Lloc: Badalona
• Distància: 12.000 m.

VESKEVINC INSCRITS 

RUNNER	POS	TEMPS
MASIP GARCIA, JULIO	22	1:02:24
CASTELLVI FALIP, MARC	52	1:07:43
JUAN MIQUEL, ROGER	73	1:11:12
PONS ANDRÉS, ROGER	NP

CRÓNICA

Poc més de 12km per muntanya van ser necessaris per demostrar que Badalona està compromesa amb la pau, i dic Badalona perquè és una cursa que es corre a les zones muntanyoses i “boscoses” de la tercera ciutat de Catalunya i participada exclusivament pels membres badalonins del Veskevinc (Marc, Julio i Roger). Haviem de ser quatre però en Sito a les 4 de la matinada li va dir el següent al senyor marc via wassup:

-No se si vindré
-Estic a bcn d'aniversari alcoholic
-Ja diré

Encara l’estem esperant!!!

Diumenge 16 d’octubre; 8:50 a.m. Un cop aparcat el cotxe i amb mirades mútues de quina mandra correr a aquestes hores decidim pactar fer una cursa-entrenament, és a dir, sortir i arribar junts seguint un ritme fort però sense ser matador. El Marc i jo hi estem totalment d’acord pero el Julio, tot i donar suport a la causa i assegurar i re-assegurar que hi està d'acord, mostra un cert neguit...

Comença la carrera de forma puntual i sortim a bon ritme muntanya amunt, quan portem uns 11 minuts de cursa, el Julio qual hasky malamute estirant d’un trineu ens fa senyals de voler marxar al seu ritme casi inhumà i el Marc i jo decidim atorgar-li la seva llibertat! Ha durat 11 minuts!! estem orgullosos de tú Julio!! El Marc i jo seguim a un ritme raonable, un pèl fluix degut al meu mal estat bronquial, el camí se’ns fa força amè ja que compartim circuit amb ciclistes, avis de passeig i una caminada popular carregada de maries i gossos pataners que han sortit quasi una hora abans, els seus comentaris i riures exagerats ens fan entretinguda les pujades i baixades però la seves capacitats per creuar-se contínuament i no apartar-se en camins estrets fan de la cursa de muntanya una cursa d’obstacles.

Passat el poblat ibèric i iniciant una forta pendent em venen unes ganes immenses de parar a vomitar, així li faig saber al Marc, el qual em proposa baixar el ritme i quedar-se amb mi amb cara de pomes agres. Òbviament li dic que marxi, que ja arribaré més tard i així em reservo el dret a retreure-li que m’ha deixat abandonat…. Marc traïdor!!!!

A partir d’aquest moment (km 6) es produeixen 3 curses paral·leles:

Cursa de Julio: tot i arrastrar un petit atac d’asma des del quilòmetre 4 aconsegueix recuperar-se i imposar-se a les seves debilitats per fer un temps brillant de 1:02’24
Cursa de Marc: Abandona en Roger a la seva sort i orgullós dels seus genolls biònics segueix corrent a un ritme alt i constant per arribar a meta amb un resultat òptim de 1:07’43.
Cursa de Roger: paro a vomitar, trec l’esmorzar i uns quants mocs, descanso uns minuts i reprenc la cursa a un ritme molt alt. Aconsegueixo arribar amb un temps raonable tot i aquests minuts perduts 1:10’40

Suposo que una miqueta més tard deuria arribar el Sito, però ens deviem distreure i no el vam trobar ni a l'arribada ni mentjant el merescut esmorzar en forma de butifarra que ens haviem guanyat...molt curiós, perquè el Sito no perdona mai la butifarra...